Crònica veloç d’un viatge llarg

Llevar-se d’hora. Aeroport de Brasília. Vol cap a São Paulo. Seient del costat buit. Hores d’espera. São Paulo-Roma al costat d’un italià forçut, pudent i simpàtic que porta un tatuatge que diu “Carpe Diem” amb lletres gòtiques. La seva dona obre la finestra. Espectacle de llamps a l’exterior. Dormir. Despertar sobtadament. No poder dormir. Per la finestra, veure sortir el sol a l’Àfrica; una franja taronja, vermellosa, sota l’infinit blau fosc. Roma i aeroport caòtic; quasi perdre el vol. Barcelona; estiu, humitat i recepció amb globus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: