Monòleg interior #1

A continuació al que vaig portar al nostre taller d’escriptura el dia que ens vam proposar fer un monòleg interior:

Monòleg interior #1

Sí?

Reflexió sobre Monòleg interior #1

És curiós el fet d’extreure un petit fragment del meu pensament i plasmar-lo sobre paper. La diversió està en plantejar-se què en pensarà el possible lector. He triat un fragment molt petit, perquè tenia pressa i no podia pensar-hi gaire. La tria em sembla bona, una afirmació convertida en interrogació. Podria haver triat una afirmació a seques, que ja implica de per si una sèrie de preguntes prèvies. La gràcia del sí interrogatiu és que planteja també tota una sèrie de preguntes posteriors. Així esdevinc tot un misteri. Si he de ser sincer, no recordo a que responia aquest “Sí?”; no devia ser gaire important. En canvi al lector se li plantejaran tota una sèrie de possibilitats, que em faran semblar una persona d’allò més interessant. Les possibilitats, de fet, dependran de cadascú; està clar que, segons l’estat d’ànim de cada lector aquesta simple afirmació insegura podrà ser dramàtica o còmica. Incrèdula, temptativa o la fi del món. El més divertit és que aquest “Sí?” no l’he pensat realment com a resposta a res, només ha estat una forma que he trobat de fer un monòleg interior ràpid i interessant. Ho he pensat baixant les escales de la biblioteca. Però potser, sense adonar-me’n, porto dies pensant-hi. Sí?

Etiquetes:

Una resposta to “Monòleg interior #1”

  1. marina Says:

    fan. sí? sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: